Sobre la col·lecció Montserrat

Sallent, 29 de juny de 2012.

a fa alguns anys una persona em va fer escoltar El Llibre Vermell de Montserrat interpretat i arranjat per Jordi Savall, i em va regalar una copia. De tant en tant l’escoltava.

El 2004 un amic em va convidar a pujar a l’Ermita de Sant Dimes, que es troba sobre el monestir. Aquest amic coneixia el monjo i ermità que durant més de quaranta anys havia restaurat, gairebé desenterrat i aixecat l’ermita de Sant Dimes i el seu entorn.
El motiu de la visita al lloc era el d’ajudar en la desagradable tasca de netejar la cisterna de l’ermita que ningú havia fet en tots aquells anys. Aquella visita va ser el principi d’una gran amistat amb el Germà Martí Sas, el sastre de Montserrat. L’esdevenir va voler que la creu doble de fusta que ell havia aixecat mirant a llevant es trenqués. Arrels d’aquell succés vaig tenir el privilegi d’esculpir una nova creu doble per l’ermita, per la muntanya, es com una petita antena que des d’aquell indret escolta i parla amb tot Catalunya. Moltes vegades varem pujar a Sant Dimes un grup d’amics a gaudir i ajudar en les tasques que podíem.
Aquest succés em va donar l’oportunitat de respirar i sentir aquell lloc màgic. De meditar i contemplar des d’un lloc privilegiat.
Quan sortim de viatge els del Bages, sempre ens trobem amb el retall tan especial de les Muntanyes de Montserrat esculpides en el nostre cel. Tan quotidiana és aquesta vista que ja no hi prestem l’atenció o entusiasme que hi presta qualsevol viatger que arriba a les nostres terres.
Sí que és veritat que li hem adjudicat un munt de tòpics al Lloc (no sense motiu): es tracta d’un símbol d’identitat nacional, també d’un símbol religiós d’escala mundial, però per a mi Montserrat és la Muntanya, la Verge és... també la Muntanya.
Ja no he perdut mai més el contacte amb la Muntanya. M’agrada anar a la Muntanya, també al temple. Amb més o menys constància hi he anat pujant. Però des de fa dos anys no falto mai a una cita mensual, per contemplar, per meditar, per descansar, per sentir...
He anat descobrint indrets, he descobert una sensació pròpia, el meu treball es pot semblar a la contemplació zen. Sentir un lloc per desprès transcriure’l en dibuixos i escultures. En aquest procés vaig redescobrir el Llibre Vermell i quant escolto aquesta música que van escriure uns anònims per allà el segle XII, tinc la certesa que en el sentir el lloc escoltem les mateixes sensacions. També he fet un seguiment de la iconografia de la Muntanya i de la Verge que podem veure en el Museu de Montserrat.
Tot això m’ha portat a crear aquesta col•lecció. En elles expresso aquestes sensacions i comprensions, que intento transmetre amb aquestes escultures.
Fidel a la meva visió escultòrica i de l’espai intento transmetre mitjançant el jocs de buits i formes, d’articulacions i de detalls sobre el ferro l’expressió energètica que el lloc em fa sentir.